EXPOSICIONS

El museu disposa d'una exposició permanent, a través de la qual es mostra un recorregut temàtic sobre la història de la pesca i la salaó al poble de l'Escala, des dels seus inicis. A més, per tal d'ampliar la seva oferta cultural, periòdicament s'inauguren exposicions temporals dedicades a diferents temes.

  • L'EXPOSICIÓ PERMANENT
  • LES EXPOSICIONS TEMPORALS
      • Una mar de vinyes. El conreu de la vinya i el vi a Empúries, l'Escala i el Montgrí
      • El conreu de l'arròs. Ampostins i valencians a l'Escala
      • La indústria de gènere de punt de l'Escala
      • Josep Esquirol. Fotògraf d'Empúries
      • La medicina a l'època romana 
      • Dels mercaders d'Empúries als pescadors de l'Escala 
      • El món agrari a les terres de parla catalana
      • La Guerra del Francès
      • Retrats de Mar
      • ...

L'EXPOSICIÓ PERMANTENT

L'exposició permanent del Museu de l'Anxova i de la Sal, mostra un recorregut temàtic i cronològic per cinc sales, cada una dedicada a un tema:


LA SAL
S'explica la procedència i la textura dels diferents tipus de sal, en comerç marítim, la importància dels alfolins i dels usos de la sal en l'alimentació i en l'imaginari popular.








LA PESCA AMB ELS SARDINALS
Orígens del port pesquer de l'Escala al segle XVI i de la pesca d'anxova i sardina, amb els sardinals a la vela llatina. Es pot admirar una magnífica embarcació restaurada a les drassanes Sala i les extraordinàries fotos de Josep Esquirol que contextualitzen les informacions.












LA PESCA AMB LES TERANYINES
Introdueix a la pesca amb teranyina a principi del segle XX i es pot observar l'evolució fins a l'actualitat. Destaca el procés de tenyir les xarxes amb l'antiga perola del tint de cal Campaner.









LA SUBHASTA O ENCANT DEL PEIX
Com es feia la venda i el transport de peix i com funciona la subhasta.

Un cop arribat a la platja, el peix s’encantava. A la subhasta acudien els saladors o altres compradors. Amb una gradació decreixent començava la cantarella dels números del preu: 25, 24, 23... fins que al primer “Jo!”, s’interrompia, ja que significava que un comprador hi estava interessat. Un cop venut, el peix es portava als salins per a ser conservat en sal o sortia cap a altres mercats com el de Barcelona.








EL SALÍ O FÀBRICA DE SALÓ
Començant amb una breu explicació de la biologia del peix blau, ens introduïm de ple al procés de salaó començant per l'antiguitat a Empúries fins a les fàbriques de saló actuals de l'Escala, junt amb la recreació d'un antic salí amb tot el procés de salaó a través d'objectes i mètodes.








LES EXPOSICIONS TEMPORALS

UNA MAR DE VINYES. EL CONREU DE LA VINYA I EL VI A EMPÚRIES, L'ESCALA I
EL MONTGRÍ
El conreu de la vinya en els pobles de l’entorn del Montgrí era practicat des de la més remota antiguitat. Fenicis, grecs i romans escamparen per la Mediterrània les excel·lències del vi. Un element que era present a tots els àpats, no només com a beguda, sinó com a aliment per l’aportació calòrica. També era utilitzat en els rituals sagrats de connexió amb les divinitats. El vi també era utilitzat com a medicina, ja que es considerava que els ferments naturals del suc del raïm eren beneficiosos per l’organisme, especialment per a les digestions, per a evitar intoxicacions i per als refredats o estats gripals.
A l’Escala les vinyes més antigues eren a l’entorn d’Empúries, Cinclaus, les Corts, Vilanera i els Recs, tal com consta en els capbreus del segle XVI. En el segle XVII es començà d’aprofitar la zona dels Mallols, a l’entorn de l’estany de Poma i l’anomenada Muntanyeta Llarguera, l’actual Muntanya del Doctor Pi. La paraula mallol vol dir vinya jove, de menys de quatre anys i ha quedat en el topònim. Finalment la vinya arribà al vessant del Montgrí. Tot el massís es va treballar en feixes sostingudes amb paret seca, que aprofitaven de manera escalonada els vessants de la muntanya.
Durant el segle XVIII hi hagué una gran expansió de la vinya que es combinava des de temps immemorial amb la pesca dels sardinals. L’avantatge del conreu de la vinya era que el ceps creixien en els terrenys més dolents, no necessitaven de rec, ni de gaire dedicació excepte determinades èpoques de l’any com per la poda, els tractaments i la verema. Aquest fet permetia combinar-ho amb altres feines com la pesca. Per això, a la costa, es donà el que la geògrafa Yvette Barbaza anomenà el pescador-pagès o pagès-pescador. A l’Escala tots els pescadors tenien una vinya, per al consum a taula del vi de tot l’any. Les varietats cultivades eren mandó, malvasia, carenyana, garnatxa, jaumetó i picapolla entre d’altres. Algunes es cultivaven en els sorrals i d’altres en els aspres del Montgrí.
Durant el segle XIX es va produir la primera de les malalties de la vinya, una plaga d’oïdium, localment anomenat “fum” va matar les vinyes del terme. Un diari manuscrit de l’època, signat per Pere Lassús i cedit per Jaume Mas a l’Arxiu històric de l’Escala ho descriu:
 “En el año de 1851 las viñas de l’Escala sufrieron hun des calabro de huna padregada que se llevo parte de la binas del terma y del terma de Torroella de Montgrí ... En el año de 1852 Volvieron a sofrir parte el mismo descalabro y en el mismo año se puso una malaltia que se le llamo o nosotros le llamamos fum y cinco años estuvimos sin encuantrar remedio y al cabo de los cinco años la divina providencia quiso que se encuantrase remedio echando sofra tres veces la primera cuando brotan segunda cuando hia están listos de florir y tercera cuando hia empiezan a madurar las dos veces ultimas no se echa a nadamas que a la ubas”.
Pocs anys després, es produí la segona gran plaga de la vinya. L’any 1863 un minúscul i prolífic insecte anomenat fil·loxera destruí totes les vinyes franceses. La primera vinya afectada de Catalunya fou una de garnatxa de Rabós d’Empordà. Entre 1879 i 1895 la fil·loxera va destruir totes les vinyes de Catalunya i va desposseir moltíssima gent de la seva única o principal riquesa.
A l’Escala només es varen salvar els ceps plantats a la sorra. La particularitat de les dunes de la badia de Roses que avançaven vers el Montgrí empeses per la tramuntana feia que moltes vinyes quedessin cobertes per les dunes, malgrat les interminables fileres de borró o borrom, que es plantaven per frenar el seu avenç. Moltes vegades, però, s’havia d’esperar un temps fins que la duna passés i tornés a descobrir els ceps. Els ceps enterrats de sorra no foren atacats per la fil·loxera.
La grapa també s’utilitzava per fabricar alcohol. L’any 1882, es construí la “Fabrica de alcohol vínico de Bofill i Oliveras”, coneguda a l’Escala com la “Fàbrica de l’Esperit”. Els promotors eren el químic Joan Bofill, o Joanet Forro i Josep M. Oliveras i Maranges, que va posar-hi el capital. A l’interior de l’edifici, sota terra, es construí una gran tina. La torre de l’edifici era rematada amb merlets i buida de dins per tal que hi sortissin els tubs de la destil·lació. L’any 1913 la fàbrica va fer fallida i Oliveras emigrà a Amèrica.
A les vinyes més allunyades del terme, es construïa una barraca per guardar les eines, aixoplugar-se en cas de mal temps i dormir-hi durant la verema. Algunes  barraques tenien una cisterna subterrània que recollia l’aigua de la pluja per regar la vinya. A l’exterior, adossats a la paret hi havia dos dipòsits per preparar el sofre i el sulfat de coure per tractar els ceps. 
El paisatge de l’entorn del nucli urbà de l’Escala es va transformar radicalment a partir de la dècada de 1960, quan la pressió urbanística produïda per l’arribada del turisme de masses, al costat d’una mala planificació del sòl, va condemnar a mort el paisatge rural i els oficis ancestrals.
D'una economia secular basada en la pesca, l’agricultura, la ramaderia, la indústria i el comerç, es passà en pocs anys a una altra de nova basada, majoritàriament, en els serveis turístics. Aquest fet modificà substancialment el territori, que, en el cas de la vinya, ocupava els sorrals de vora mar o els aspres dels vessants del Montgrí, transformant-lo en urbanitzacions d’apartaments i segones residències.

La pèrdua de les vinyes del terme fou tan accelerada que Josep Sastre «Gall», propietari de l’última premsa mòbil de raïm, que va funcionar fins l’any 1987 i Josep Salvat, en Pepito alegre, explicaven que, l’Escala havia passat, en vint anys, de ser un «jardí de vinyes», a tenir «vinyes en el jardí», si és que en quedava alguna.



EL CONREU DE L'ARRÒS. AMPOSTINS I VALENCIANS A L'ESCALA

El conreu de l’arròs a l’Empordà, a l’entorn de les desembocadures dels Rius Ter i Daró, al sud i Muga i Fluvià al nord, va ser molt important al llarg de totes les èpoques.
Els orígens del conreu es remunten a l’edat Mitjana quan es construïren molins de blanquejar arròs com el de Pals, el 1452 (el més antic documentat) i el d’Empúries, el 1458.

Durant el segle XVIII l’auge de l’arròs va ser espectacular, tot i les malalties que provocava el seu conreu, mentre l’aigua era estancada: la malària i el còlera. El 1837 va ser prohibit degut a l’elevada mortalitat. A l’Escala va morir una cinquena part de la població. A principi del segle XX es va tornar a lluitar de nou pel seu conreu i va ser a la postguerra, en què per pal·liar les necessitats alimentàries de la població, es va tornar a conrear especialment entre els anys 1940 i 1960. A partir de llavors, la rendibilitat va baixar, va començar l’economia turística i es va anar abandonant el conreu, excepte al municipi de Pals, on es va mantenir fins a l’actualitat. Actualment, un pagès de l’Escala cultiva els seus camps al peu del Montgrí, en el municipi de Bellcaire.

Durant la postguerra, com que es necessitava mà d’obra experta, es varen llogar  nombroses colles de treballadors de les terres de l’Ebre i de València, especialment de les valls dels Rius Xúquer i Albaida, al voltant de l’Albufera de València. Algunes d’aquestes persones varen arrelar als pobles productors d’arròs de l’Empordà i es varen quedar a viure per sempre.



Ara el Museu de l’Anxova i de la Sal i el Centre d’Estudis Escalencs presenten una exposició temporal, un llibre amb articles d’especialistes en la matèria i un documental de memòria oral, on han col·laborat, el Museu d’Arqueologia de Girona, el Museu Valencià d’Etnologia, la Biblioteca de Sueca i l’Ajuntament de Castelló de la Ribera (València), el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de Pals, l’Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs de Pals i l’arròs Molí de Pals, a més de les persones entrevistades. 

LA INDÚSTRIA DEL GÈNERE DE PUNT A L'ESCALA

El Museu de l’Anxova i de la Sal recrea l’ambient de les antigues fàbriques de gènere de punt de l’Escala amb una exposició i la presentació d’una revista i un documental amb entrevistes a les últimes persones que hi havien treballat.

Les fàbriques de gènere de punt i el treball de la dona a l’Escala a la primera meitat del segle XX

Durant pràcticament un segle el soroll de màquines com telers circulars i rectilinis o tricotoses, bobinadores o cabdelladores, recobridores, repassadores, overlocks i les habituals màquines de cosir, es sentia a moltes cases del poble. Cognoms com Serrats, Broggi, Ximinis, Puig, Viñas, Solés o Sureda, per citar les fàbriques més recordades, són noms de veritables nissagues, de generacions dedicades a aquest ram, que varen invertir esforç i recursos en la industrialització de la vila de l’Escala. En una població majoritàriament pescadora, que, a principi del segle XX, era d’uns dos mil cinc cents habitants, és sorprenent haver trobat documentació de vint i dues fàbriques de gènere de punt, de les quals, durant el seu apogeu, l’any 1924, varen arribar a coexistir-ne deu, que donaven feina a més d’un centenar de dones. Passada la Guerra civil, només cinc fàbriques varen tornar a emprendre l’activitat fins que l’arribada del turisme i la competència de les gran fàbriques del Maresme varen propiciar la seva decadència.
Enguany que s’acompleix el 30 aniversari del tancament de la darrera fàbrica de gènere de punt de l’Escala (1984), la del senyor Miquel Puig i Comas, i deu anys que va fer donació a l’ajuntament de tota la maquinària de la seva fàbrica (2004), en aquell moment situada a la plaça Víctor Català, hem pensat que era un bon moment per a recuperar la memòria i la història associada a aquesta activitat que va ser tan important per al poble de l’Escala entre els segles XIX i XX.


JOSEP ESQUIROL. FOTÒGRAF D'EMPÚRIES

L’inici de les excavacions d’Empúries, l’any 1908, impulsades per l’eminent arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch va ser un important esdeveniment en el món cultural de Catalunya i va trasbalsar la vida de la petita comunitat pesquera que era l’Escala en aquell moment. Josep Esquirol, com no podia ser d’altra manera, no es podia perdre l’esdeveniment i el va immortalitzar amb la seva cambra deixant-nos un valuós llegat per al futur per a ajudar a documentar els inicis de les excavacions. 






LA MEDICINA A L'EPOCA ROMANA

Fins el 4 de juny de 2013 es podrà visitar a la sala d'exposicions temporals del Museu de l'Anxova i de la Sal, dins el marc de la XVIII Fira Grecoromana Triumvirat Mediterrani, l'exposició "La medicina a l'època romana" produïda pel Museu de Badalona.


DELS MERCADERS D'EMPÚRIES ALS PESCADORS DE L'ESCALA

Des del 9 d'agost de 2012 i fins el 28 d'abril de 2013 es va poder visitar a la sala d'exposicions temporals del Museu de l'Anxova i de la Sal, l'exposició "Dels mercaders d'Empúries als pescadors de l'Escala". El MAC-Empúries i el MASLE es varen unir per produir una exposició conjunta que tracta el tema del comerç marítim, la navegació i els ports d'Empúries i l'Escala al llarg de la història.
Hem pogut conèixer des dels antics ports, sobre tot a partir de l'arribada dels grecs foceus, que van fundar Emporion, fins al naixement de l'Escala com una vila de mariners i de pescadors que han arribat gairebé als nostres dies.
Hem descobert els seus ports al llarg del temps, com ha canviat la costa des de l'antiguitat fins a l'actualitat i, a la vegada, etapes, anècdotes o històries poc conegudes del que s'ha anomenat ancestralment "la mar d'Empúries". Sens dubte, el mar, el comerç marítim i la pesca han estat elements bàsics per al desenvolupament d'aquesta zona al llarg dels segles.

EL MÓN AGRARI A LES TERRES DE PARLA CATALANA
Fins el 5 d'agost de 2012, es va poder visitar l'exposició "El món agrari a les terres de parla catalana", exposició organitzada per l'Institut Ramón Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i la Fundació del Món Rural.
Des de l'Arxiu Històric de l'Escala hi hem col.laborat aportant fotografies del món agrari a l'Escala, de final del segle XIX i principi del XX, de Josep Esquirol, Joan Lassús i Vernon Richards. Precisament una fotografia sobre la sega de Josep Esquirol és la que va ser seleccionada com a portada del catàleg i cartell d'aquesta exposició que es va inaugurar el mes de març al Palau Robert de Barcelona i que està itinerant per tot Catalunya.